Tarifas

Il·luminació solar de la imatge de Santa María de Chalamera

 

Dos vegades a l’any, un raig de sol il·lumina la imatge de Santa Maria de Chalamera

 

Quan el dissabte 19 de Setembre de 2015 vam fer la visita guiada a l’ermita de Chalamera, dins de les Jornades Cinga Fòrum sobre el Patrimoni religiós de la Comarca del Baix Cinca, des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca vam pensar que seria interessant completar-la assistint el dia de l’equinocci de la tardor al fenomen de la il·luminació natural de la imatge de Santa Maria de Chalamera.

Est fet interessant és possible, dos vegades a l’any, gràcies a la concurrència de quatre factors: les característiques de l’arquitectura religiosa dels templaris, una orografia plana, la variació durant l’any de l’òrbita solar i la necessària col·laboració de la climatologia.

En un petit altiplà fàcilment localitzable i d’àmplies vistes sobre gran part del Baix Cinca s’alça eixa magnífica ermita d’estil romànic, sens dubte desproporcionada per al lloc de Chalamera o per qualsevol altre que hagués existit en el seu entorn. Solament s’explica la seua majestuositat com a capçalera i seu de l’Ordre del Temple Cavallers.

L’ermita de Chalamera està orientada d’est a oest. Des del cristianisme primitiu l’oració litúrgica se va practicar mirant cap a l’est (fos o no la direcció de Terra Santa) i l’orientació arquitectònica de les esglésies se feia amb la capçalera cap a l’est. En la Biblia no s’interpreta esta direcció com la de Jerusalem, sinó la del “Sol Naixent” que des del segle III s’identifica simbòlicament amb Jesucrist com a “Llum del món”. Eixa orientació de les esglésies cap a l’Est es va mantindre fins al segle XVI en el cristianisme occidental. En el oriental encara se manté.

En el centre de l’àbsida, radere de l’altar i sobre una columna, s’eixeca la figura de la Mare de Déu, reproducció de la destrossada durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola.

Contràriament al que se sol creure i a la pròpia l’etimologia de la paraula a l’equinocci, excepte a l’Equador, la nit i dia no duren el mateix, sinó que el dia dura una mica més que la foscor. És uns dies després de l’ equinocci (abans si parlem del de la primavera), i depenent de la latitud de l’observador, quan la durada del dia i la nit s’igualen. Els entesos en la matèria es refereixen a est moment com equilux o equiluni. Enguany a Espanya l’equiluni de la tardor s’ha donat el 26 de Setembre.

La peculiar col·locació de la imatge de Sta Maria fa que, el dia de l’equiluni, el raig del Sol que entre per l’obertura espitllerada del finestral de la cara oest de la ermita inicia a il·luminar-la començant per les cames. És al cap de tres dies quan la llum ocupa des del peu de la columna fins a la corona de la Verge. Un moment curt però molt recollidor en la penombra de l’ermita i que es done a pocs llocs d’Espanya.

El fenomen arriba al seu punt culminant al cap de tres dies més, quan el raig que entre pel finestral de l’oest ix exactament pel de l’est, desprès d’enllumenar la verge Maria.

IEBC-IEA

chalamera 3

 

 

Contacta

La Voz Edita y Comunica

Candasnos 1, 2ºA
22520 Fraga
Teléfono: 974 471 487

lavoz@lavozdelbajocinca.com

Síguenos