Comunicado el IEBC sobre el Día Internacional de la Lengua Materna
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la
Llengua Materna, declarat el 21 de febrer per la UNESCO, vol manifestar el següent:
1. Que, generalment, l’ús social de la nostra llengua als pobles de la nostra comarca s’ha anat reduint progressivament tant en l’àmbit públic com privat. Cada camí és més difícil la visualització del català, sobretot en actes comunicatius públics i també en
situacions de formalitat més elevada, a nivell oral i escrit.
2. Que també l’ús de la llengua pròpia, entre els més joves, ha disminuït alarmantment en els darrers anys degut a una sèrie de motius, entre altres:
- Els xiquets, des dels primers mesos de vida, són socialitzats i escolaritzats en entorns on la utilització del català parlat als pobles de la comarca -fragatí, mequinensà, torrentí, saidinenc, etc.- és anecdòtica, cosa que porta entre els menuts a comunicar-se majoritàriament en castellà.
- Aquesta circumstància generalment no és corregida pels pares i mares, que acaben per parlar únicament en castellà amb seus fills.
- Malgrat que els centres educatius de primària i secundària i batxillerat porten a terme projectes bilingües o trilingües -on s’inclou el català com a llengua instrumental- la tendència d’abandonar la llengua pròpia dels nostres pobles s’accentua progressivament, situació impossible de redreçar en un futur.
3. Que aquest indicador és simptomàtic del que els experts anomenen procés de substitució lingüística, on una llengua, anomenada “de prestigi” substitueix la llengua pròpia.
4. Que aquest procés pot ser irreversible: és pràcticament impossible recuperar l’ús social d’una llengua perduda.
Per aquest motiu, l’IEBC IEA vol fer una crida a una serena i urgent reflexió per tal d’evitar en un futur immediat la desaparició de la nostra llengua. I per això, creu imprescindible:
1. Despolititzar i considerar el català dels nostres pobles sol des del punt de vista científic i també com a un patrimoni que els nostres avantpassats mos han legat i mos toca ara a nosaltres donar-li el valor que es mereix i preservar-la.
2. La implicació de tots els ciutadans i agents socials –famílies, associacions i agrupacions de tot tipus, patits polítics i sindicats, centres educatius, mitjans de comunicació, etc.- en el procés de redreçament.
3. La declaració de cooficial al nostre territori i la construcció d’un marc legislatiu adient per a la protecció de la nostra llengua amb el reconeixement de tots els drets lingüístics que ens corresponen com a ciutadans d’un estat democràtic i europeu.
4. L’impuls, el lideratge i la tutela d’aquest procés per part de les administracions a tots
els nivells -local, autonòmic i estatal-, així com de la dotació humana i econòmica necessària.
Fraga, 21 de febrer de 2016