Comunicado del Día de la Llengua Materna
La UNESCO declaró el día 21 de febrero como el Día Internacionl de la Lengua Materna.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, declarat el 21 de febrer per la UNESCO, vol fer una crida a la ciutadania en general i a les institucions públiques en particular. I és que, tal com és sabut per tothom, l’ús del català —especialment a Fraga— ha anat disminuint progressivament entre els més joves en els darrer anys, motiu pel qual hem entrat en un procés incipient de substitució lingüística. És responsabilitat de tots que aquest procés es puga revertir ara que encara estem a temps i puguem salvaguardar el tret cultural viu més significatiu dels nostres pobles.
Recordem, a més, que els avantatges del multilingüisme són importants: flexibilitat mental, millor raonament abstracte, més facilitat per a aprendre més llengües, més creativitat... De fet, la majoria dels habitants del planeta són bilingües o multilingües i, en aquest context, considerem un endarreriment que les noves generacions abandonen la llengua pròpia i siguen monolingües.
I per tot això:
1) Animem la població a parlar la nostra llengua sempre que siga possible, en tots els àmbits de la vida: en les relacions quotidianes amb familiars, amics, coneguts, davant l’administració, al banc, al metge...
2) Exigim a les administracions que s’impliquen activament en la normalització de l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits i que vetllen, a través de lleis, normes i accions, pels drets naturals dels parlants de la nostra llengua al nostre territori i per la salvaguarda de la nostra cultura.
3) Sol·licitem més presència del català a l’escola. Cal que es mantinguen i amplien els projectes bilingües i que els centres educatius continuen celebrant les tradicions locals: el cançoner popular, cagar el tronc, fer la mona...
4) Demanem que s’incorpore el català en les activitats adreçades a xiquets i joves que organitzen associacions d’educació en el lleure i ajuntaments. S’haurien d’oferir activitats pròpies dels joves que es puguen realitzar sense haver d’abandonar l’ús del català o que precisament n’impliquen l’ús.
En definitiva, pensem que una presència més elevada del català en el paisatge quotidià dels nostres pobles ajudaria a mantindre’n l’ús. I per aconseguir-ho és necessari que s’hi impliquen de forma molt clara tots els agents socials i que tothom assumisca com a propi el projecte de mantindre la nostra llengua.
Fraga, 21 de febrer de 2017